Adéu

Hola, chic@s:

Hoy voy a dedicar esta entrada a Abel Martínez Oliva y lo haré en su lengua.

Ahir, en  assabantar-me de la notícia, una esgarrifança em va recòrrer la sang de totes les venes. Acabava de saber que havia mort l'Abel, una persona entregada, responsable i dedicada a tot allò que feia. Els que vam tenir el plaer de coneixer-lo sabíem que la justicia, la solidaritat, la mesura i la bondat eren els pilars que sustentaven el seu ser. 

Ahir, l'Abel va sortir de casa per anar a treballar i poques hores després va perdre la vida en un acte que posa de manifest la seva naturalesa solidaria: va sortir de classe al sentir uns crits, segurament pensant que un company estava en problemes. Efectivament, així era. El que no sabia era que aquell matí la sort no jugava al seu favor.

Sembla tret d'una pel·lícula americana, però per desgràcia és un fet real i per desgràcia l'Abel ja no està entre nosaltres. Ens ha abandonat massa d'hora, d'una manera horrible i per molt que fem, debatim, reflexionem o intentem arreglar-ho, ell ja no tornarà.

Tot i aixì, la història serveix per analitzar-la, comprendre-la i extreure'n les claus per  millorar el nostre present i construir un futur sustentat en els valors d'aquest professor d'història que va perdre la vida fent el que més li agradava: viure amb passió, sense por.

Adéu, Abel.

Et portarem amb nosaltres per sempre i viuràs en el nostre pensament. Com els grans poetes, filòsofs o pensadors, les grans persones com tu mai moren del tot, ja que la seva petjada per la vida és tan profunda que sempre viuen en el cor dels que els han conegut.

Els meus alumnes sempre es queixen d'allò que és  i  no és just. Jo els responc irònicament: "La vida no és justa, no us en heu adonat encara". Avui entec que el seu crit és irracional,  tot i així,  amb tot el racioncini del món, avui necessito cridar la veritat que tots sentim: NO ÉS JUST.