Hola, chic@s: Hoy voy a dedicar esta entrada a Abel Martínez Oliva y lo haré en su lengua. Ahir, en assabantar-me de la notícia, una esgarrifança em va recòrrer la sang de totes les venes. Acabava de saber que havia mort l'Abel, una persona entregada, responsable i dedicada a tot allò que feia. Els que vam tenir el plaer de coneixer-lo sabíem que la justicia, la solidaritat, la mesura i la bondat eren els pilars que sustentaven el seu ser. Ahir, l'Abel va sortir de casa per anar a treballar i poques hores després va perdre la vida en un acte que posa de manifest la seva naturalesa solidaria: va sortir de classe al sentir uns crits, segurament pensant que un company estava en problemes. Efectivament, així era. El que no sabia era que aquell matí la sort no jugava al seu favor. Sembla tret d'una pel·lícula americana, però per desgràcia és un fet real i per desgràcia l'Abel ja no està entre nosaltres. Ens ha abandonat massa d'hora, d'una manera hor...